24 de desembre del 2009

18 de novembre del 2009

Manifest per la Demanda de Places Públiques de Secundària

La Coordinadora d'AMPAS d’Escoles Públiques del Districte de Sant Andreu amb el suport de les entitats i associacions del Districte,

EXPOSEM:

El districte de Sant Andreu arrossega un dèficit creixent de places públiques de secundària a l’hora de donar continuïtat d'escolarització pública després de la primària.

Durant molt de temps, les famílies de Sant Andreu han assumit que, en molts casos, haurien d'escolaritzar els seus fills fora del districte si volien continuar donant-los escolarització pública, o, si no, el dèficit d’oferta pública els ha empès a escolaritzar-los en escoles concertades o privades, a fi d’optar per la proximitat, de la qual tampoc han tingut cap garantia.

Amb l'anunci que una part de l'equipament de l'antiga fàbrica Fabra i Coats seria destinada a la construcció d'un IES es va obrir una expectativa de millora d'aquesta situació.

Però l'anunci que per al curs 2009-2010 s'obria —en instal•lació provisional— un CEIP a la Fabra i Coats, per altra banda, necessari per l’augment de població infantil al barri, ha fet pensar que altre cop la construcció de l’IES al barri de Sant Andreu tornava a endarrerir-se. Des de la Coordinadora d'AMPAS del Districte de Sant Andreu, no es qüestiona la dotació de més places de CEIP al barri i districte, sinó que la major part de les places del futur IES Fabra i Coats i de La Maquinista puguin quedar absorbides amb el pas dels anys per l'alumnat provinent del CEIP Can Fabra i CEIP La Maquinista, i, per tant, no es resoldria el dèficit de places públiques de secundària ja existent al barri i al districte, tal com assenyalen les dades de la Comissió de matriculació.

Hem fet un recompte de les places públiques escolars del districte de Sant Andreu que ofereix la pàgina web del Consorci d’Educació de Barcelona. El dèficit de places públiques de secundària que intuíem és força important.

Les dades ens revelen el següent:

Al districte de Sant Andreu, per al curs 2009-2010, sortiran 550 alumnes de 6è primària pública, mentre que les places públiques de secundària que s'ofereixen al districte són 448. És a dir, al districte hi ha un dèficit per al curs vinent de 102 places públiques de secundària. Cal fer l’observació que en aquestes dades no s’inclouen les places cobertes pels dos IES de secundària del districte de Nou Barris (IES Valldemosa i IES Flos i Calcat) als quals són adscrits alguns CEIPS del districte de Sant Andreu, com ara el Turó Blau, el Mestre Gibert i Camins o l’Ignasi Iglesias. A més hem d’afegir que una escola del districte de Sant Martí, CEIP Antoni Balmanya, té adscripció a un IES de Sant Andreu, l’IES Joan Fuster.

A tall d'exemple, al barri de Sant Andreu, per al curs 2009-2010, sortiran 150 alumnes de 6è de primària pública, mentre que les places públiques de secundària que s'ofereixen al barri són 84. És a dir, al barri hi ha un dèficit per al curs vinent de 66 places públiques de secundària.

Cal tenir en compte que aquestes dades són per al curs 2009-2010; en endavant hi haurà un nombre superior d'alumnes de primària pública al districte, provinents dels dos nous CEIP (CEIP Maquinista, CEIP Can Fabra) i el que ja fa temps que funciona CEIP Eulàlia Bota del qual encara no ha sortit cap promoció de 6è de primària. Per tant, sense comptar amb els ajustaments que l'augment de població obligui a fer, per al curs 2017-2018, hi haurà 125 places més que sortiran de la primària i demanaran adscripció a la secundària pública. En el supòsit que en aquella data aquests dos nous CEIP tinguin els seus IES de nova construcció als quals destinar el seu alumnat, tampoc no es resoldria el dèficit de places públiques de secundària que ja és manifest per al curs 2009-2010.

Aquest dèficit clar de places públiques de secundària queda camuflat per la resignació de les famílies de Sant Andreu al fet que el pas a la secundària passa per deslocalitzar els alumnes a altres districtes i/o per renunciar a l’escolarització pública.

Aquesta resignació no pot continuar més temps. És deure dels poders públics dotar suficientment la xarxa pública d’educació per garantir la continuïtat de l’escolarització en la secundària pública. És un dret de les famílies i és un mecanisme per a la cohesió social, objectiu indefectible de qualsevol govern que prediqui dur a terme polítiques educatives progressistes.

Per tot això:

SOL•LICITEM:

Que es garanteixi que l'IES projectat a l'antiga fàbrica Fabra i Coats entrarà en funcionament el curs 2010-2011.

L'estudi de la ubicació, el projecte i la construcció dels altres IES que caldrien al districte per donar solució de manera urgent al dèficit de places públiques de secundària detectades.

La necessitat urgent de mantenir una reunió per a tractar les qüestions plantejades.


Barcelona, 23 de novembre de 2009


Manifest enviat a:

Regidora del Districte de Sant Andreu.
Gerent del Consorci d’Educació de Barcelona.
Alcalde de Barcelona.
Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya

AMPA, Entitats i Associacions del districte que donen suport:

CEIP Maquinista
CEIP Pegaso
CEIP Eulàlia Bota
CEIP El Sagrer
CEIP L'Estel
CEIP Bernat de Boil
CEIP Mestre Gibert
CEIP Ferran i Clua
CEIPM Turó Blau
CEIPM Ignasi Iglèsias
IES Dr. Puigverd
IES Joan Fuster
AAVV Bon Pastor
AAVV St. Andreu
AAVV La Sagrera
AAVV Plataforma Navas Fem Barri
Agrupació Excursionista Muntanya

14 de setembre del 2009

Plans de Millora i Plans de Mesures de Reforç

Article de Enric Llurba Guillemat

Després dels resultats de la prova de 6è de Primària hem de treballar:
Plans de Millora a Primària i Plans de Mesures de Reforç a 1r. d’ESO

PLANS DE MILLORA A PRIMÀRIA

Els resultats de la prova de sisè ens informen que un de cada quatre alumnes de primària passa a l'ESO sense les competències mínimes en català, castellà i matemàtiques.

És evident que aquests resultats han de comportar una important reflexió per part de tots els membres de la Comunitat Educativa. Per un costat, el professorat disposarà d’una major informació i haurà de reflexionar sobre quines coses s’ha de canviar per obtenir uns millors resultats. Per l’altre, les famílies ens hem d’implicar molt més a partir d’una major i millor relació amb els professors-tutors dels nostres fills i al mateix temps, fent durant tot el curs, un seguiment dels deures i del temps d’estudi que han de desenvolupar en l’àmbit directe de la nostra responsabilitat. I les AMPA? Quin paper hem de jugar les AMPA en tot aquest procés?

En l’article “Els drets dels Consells Escolars i les AMPA a conèixer els resultats de la prova de 6è de Primària” recordava que aquest dret està recollit en l’article 127 de la LOE on diu que el Consell Escolar te dret a:

j) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en què participi el centre.

Com que la prova de 6è de primària és una avaluació externa en la que ha participat el centre i el Consell Escolar té competència per analitzar els resultats de la mateixa, és necessari que aquests resultats siguin presentats per part dels equips directius en la reunió del Consell i que es faci per part de tots els estaments i membres, un primer anàlisi de la situació.

L’AMPA hem de tractar la documentació facilitada de la prova amb la confidencialitat habitual de qualsevol avaluació i el paper que hem de jugar en aquest procés s’ha de desenvolupar en tres vessants:

- En primer lloc, en l’anàlisi dels resultats, els quals els hem de comparar amb les mitjanes de Catalunya i si pot ser amb les dades dels centres del nostre zona geogràfica i nivell socioeconòmic.

- En segon lloc, en l’elaboració de propostes per a la confecció del PLA D’UN MILLORA. Ja vam dir des de FaPaC- BCN que durant els mes d’octubre farem uns Tallers de Plans de Millora amb l’objectiu d’ajudar a les AMPA en la seva elaboració.

- En tercer lloc, i dins del primer trimestre del curs, hem de presentar al Consell Escolar les nostres propostes de millora, perquè siguin discutides i aprovades pel consell dins del PLA DE MILLORA.

Hem de recordar que pel curs 2009-2010 està previst tornar a realitzar la prova de 6è de primària, i aleshores serà el moment de començar a recollir els primers fruits del PLA DE MILLORA, els quals haurem d’analitzar i comparar amb els indicadors de tendència de cada matèria de l’any anterior.

PLANS DE MESURES DE REFORÇ A 1r. d’ESO

En relació amb aquest 25% dels alumnes que han presentat mancances en l’assoliment de les competències en la prova de 6è de primària i que passaran al 1r curs de l’ESO, és necessari que dins del marc de Coordinació de primària – secundària, i d’acord amb l’apartat 8 de la resolució de 29 de maig “és faciliti una còpia de l’historial acadèmic de l’alumne o alumna i l’informe individualitzat, amb tota la informació que es consideri convenient per a la millor incorporació de l’alumnat a la nova etapa educativa, especialment dels alumnes que no hagin assolit prou alguns dels objectius propis de l’educació primària”.

Els equips directius de secundària haurien d’elaborar un PLA DE MESURES DE REFORÇ “específic” amb l’objectiu de que aquests alumnes puguin assolir les competències de primària.

Aquesta activitat de recuperació està prevista de manera ordinària en l’apartat 3.2.2.1. Mesures de reforç dels aprenentatges de la resolució de 29 de maig relativa a l’Organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària pel curs 2009-2010:

“També s’han de planificar mesures de reforç dels aprenentatges per a l’alumnat que inicia l’etapa d’educació secundària obligatòria i presenta mancances en l’assoliment de les competències i els objectius de l’etapa d’educació primària.

Les mesures de reforç inclouran els continguts curriculars de les matèries en les quals l’alumne o grup d’alumnes tinguin dificultats, i s’impartiran amb una metodologia que tingui en compte les dificultats dels alumnes i n’estimuli les capacitats, la motivació i, tant com es pugui, l’èxit a l’aula ordinària. De vegades, per a alguns alumnes és adequat que les activitats de reforç es portin a terme prèviament a la realització de les activitats a l’aula ordinària. Amb aquesta anticipació es facilita la seva participació en el grup classe i es millora la seva motivació per assolir els objectius que s’hi proposen.

L’assistència d’un determinat alumne a activitats de reforç pot ser temporal o al llarg de tot el curs.”

En relació a aquestes mesures de reforç “especifiques” o PLA DE MESURES DE REFORÇ seria molt adient que les AMPA de secundària demanéssim als Equips Directius dels centres que fossin presentades i aprovades en el marc del Consell Escolar com a prova directa, de que s’està treballant d’acord amb les instruccions de la Generalitat i en la direcció correcta.

Per altre banda les AMPA dins del marc de treball d’implicació de les famílies, hem de recordar a les famílies -les quals ja van ser informades en el seu moment del grau de competència de seu fill/filla en el resultat de la prova de 6è de primària- del seu dret a demanar una entrevista amb el tutor de 1r. d’ESO en el primer trimestre del curs, amb l’objectiu de garantir que els seu fill/filla està inclòs dins del PLA DE MESURES DE REFORÇ i que la manca d’assoliment de les competències lingüístiques i/o matemàtiques estan ben encarrilades i en vies de solució per part del sistema educatiu.

Hem de recordar que la prova de 6è de primària d’aquest any ha deixat en evidència, els resultats de les proves de “Competències Bàsiques CB10 2006-2007” que es van fer a 4t curs de primària. Si en aquell moment s’haguessin pres les mesures adients potser avui els resultats haurien estat diferents.

Per tot això crec que és necessari que el treball de les AMPA vagi dirigit de manera prioritària a l’aprovació de PLANS DE MILLORA A PRIMÀRIA i PLANS DE MESURES DE REFORÇ A 1r. d’ESO.



Enric Llurba Guillemat (IES Dr. Puigvert)
Representant mares/pares de centres públics
en el Consell Escolar del Districte i en la subcomissió de Matriculació

13 de juliol del 2009

Consells Escolars i les AMPA

Article de Enric Llurba Guillemat

Els drets dels Consells Escolars i les AMPA a conèixer els resultats de la prova de 6è de Primària

La prova
El dia 6 de maig han realitzat la prova de competències 66.308 alumnes de 2.083 centres educatius de Catalunya.

Aquesta prova elaborada pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu és un fet molt positiu i important perquè ens donarà molta informació sobre el grau d’assoliment de les competències bàsiques dels alumnes de 6è de Primària de Catalunya.

Un dels motius de fer aquesta prova d’avaluació a 6è de Primària, és que alguns dels problemes de fracàs escolar que apareixen a Secundaria venen motivats per la manca d’integració dels projectes educatius d’aquests dos nivells d’ensenyament. També perquè la taxa de repetició de curs a primària és molt baixa i això comporta, a vegades, exportar el problema de manca d’assoliment de competències a la secundària.

Objectius de la prova
Des del punt de vista intern dels centres educatius, els objectius de la prova són:
- Una avaluació externa de caràcter formatiu i orientador.
- Mesurar el grau d'assoliment de competències bàsiques en acabar l'educació primària.
- Facilitar informació al centre dels punts forts i febles en l'adquisició de les competències bàsiques de l'alumnat.
- Constituir un instrument per a la millora dels resultats de l'alumnat.

Des del punt de vista extern:
- Afavorir la transició de l'educació primària a l'educació secundària obligatòria.
- Permetre la disposició d'informació sobre el sistema educatiu català.

Està previst que una vegada s’obtinguin els resultats, aquests es lliuraran als centres i a les famílies, com evidentment no podria ser d’un altre manera.

Els resultats de la prova
Quan els centres educatius disposin del resultat de les proves, el Consell Escolar del Centre
-on l’AMPA tenen un representant directe- tenen dret a conèixer els resultats de les proves del seu centre i les estadístiques comparatives que elaborarà el Consell Superior d'Avaluació. És a dir els resultats de les proves del centre, no s’han de guardar tancats al calaix sota pany forrellat, no poden ser secrets en relació als membres del Consell Escolar del Centre, sinó que s’han de lliurar fotocòpies dels mateixos als diferents sectors del Consell perquè tots els membres puguin analitzar aquestes dades. Hem de recordar que aquesta prova ens facilitarà informació dels punts forts i febles del nostre centre i això comportarà per part de tots, la tasca d’analitzar i fer les propostes que es considerin adients perquè el Consell Escolar aprovi un PLA DE MILLORA per aconseguir superar els nostres punt febles.


Dret a conèixer els resultats. Estem legitimats legalment per a fer-ho.
Les famílies i les AMPA no ens podem quedar com espectadors en el Consell Escolar davant dels resultats obtinguts. Hem de realitzar la tasca d’analitzar els resultats i les dades estadístiques de comparació. No és veritat que aquest terreny ens estigui vetat o que nosaltres no hi entenguem d’aquest tema perquè no som professionals de l’educació. Hem de reivindicar el nostre dret i el nostre espai, i farem servir el sentit comú per analitzar la informació.

El marc legal que ens habilita a participar en aquesta tasca és el següent:

Article 27.7 Constitució Espanyola
“Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics, en la forma que la llei estableixi.

Article 127 LOE (2/2006 de 3 maig) Competències del Consell Escolar
j) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en què participi el centre.

Més clar impossible. La prova de 6è és un prova d’avaluació externa del nostre centre.


El Pla d’Avaluació Interna
Una altre tasca és com fem lligar els resultats obtinguts a la prova, amb el PLA D’AVALUACIÓ INTERNA que hem de disposar en el nostre centre, d’acord amb l’Ordre 20 d’octubre 1997 (DOGC 2511).

Article 2. Avaluació interna dels centres docents
2.3. Correspon a l'equip directiu impulsar i determinar el procediment d'elaboració i execució del pla d'avaluació. En cada centre docent el Consell escolar aprovarà el pla d'avaluació interna i les valoracions i propostes que s'obtinguin com a resultat de les actuacions d'avaluació que es realitzin.

2.4. L'avaluació interna dels centres haurà de comptar tant amb les aportacions del professorat -equips de cicle, comissions, òrgans de coordinació- com de la resta dels sectors de la comunitat escolar”


La nostra participació és molt important en el Consell Escolar i no podem renunciar a exercir els nostres drets. Som ciutadans, i som pares i mares coresponsables de l’educació dels nostres fills.


Enric Llurba Guillemat (IES Dr. Puigvert)
Representant mares/pares de centres públics
en el Consell Escolar del Districte i en la subcomissió de Matriculació

23 de juny del 2009

Opinions AMPA - FAPAC

Recull d'aportacions dels tallers de la XXXI Assemblea General

Grup 1: Serveis que donen les AMPA


Actuació de les AMPA

Quin ha de ser el marc d'actuació de les AMPA? Les AMPA donen molts serveis en substitució de l'administració, però la seva funció fonamental és la col·laboració amb els centres educatius per a l'educació de l'alumnat.

El fet de donar aquests serveis semipúblics fa que tant el professorat, com fins i tot les famílies, vegin l'AMPA com una empresa de serveis.

Aportació de diners

Amb el pressupost de l'AMPA es paga el manteniment dels centres educatius, en comptes d'invertir-lo en projectes educatius per al centre. Es necessita suport per determinar en què s'ha de gastar el pressupost de les AMPA.

Hi ha el perill que amb la Llei d'Educació de Catalunya pugui anar a més l'aportació monetària de les AMPA a les escoles, si s'interpreta malament l'autonomia dels centres. S'haurà de vigilar aquest aspecte.

Ara que hi ha una situació econòmica pitjor, hi ha molts impagats.

Presentació de sol·licituds d'ajuts i altres tràmits

Les convocatòries d'ajut han sortit totes alhora i amb poc marge de temps per entregar-les. Es necessitaria ampliar el període i simplificar els tràmits.

La tramitació i justificació dels ajuts és complicada. Es veu com un problema que es demani a les AMPA la documentació com si fos una empresa, per exemple, sent molt estrictes amb la presentació de factures originals.

Per les escoles de nova creació es necessita molt de suport per poder començar a fer activitats extraescolars i fins i tot per legalitzar l'AMPA.

En general tots els tràmits han de ser més àgils i cal simplificar-los al màxim.

Gestió de menjadors

Fins a on arriba la competència de les AMPA en quant als temes de comportament de l'alumnat al servei de menjador?

Es necessita suport per saber quines competències tenen les AMPA sobre el funcionament del servei de menjador.

Suport per a nens i nenes amb Necessitats Educatives Específiques (NEE)


Es necessita suport i servei per a infants amb NEE. Es necessita un compromís seriós sobre aquest tema. Per a nens diabètics cal més informació.

També és important lluitar per l'estabilitat del professorat, perquè té massa mobilitat.

Reutilització de llibres de text

Els llibres de text han de formar part de la gratuïtat de l'educació. S'hauria de demanar a l'administració que assumís un compromís molt més gran en els projectes de reutilització de llibres de text. Es necessita suport per saber què fer amb els impagats del projecte de reutilització.

Es necessita suport de la FaPaC perquè molts professors no volen assumir la seva corresponsabilitat en els projectes de reutilització de llibres de text.

Formació

A l'inici de curs es necessita fer formació de tot tipus des de la FaPaC, per poder preparar a les juntes sense experiència. Els temes podrien ser la tramitació i justificació de les subvencions, reutilització de llibres de text, gestió de les AMPA, etc.



Grup 2: Servei de la FaPaC a les AMPA

  • La FaPaC no és aliena a les AMPA, l'han de sentir seva.
  • Hem de ser conscients de la nostra força i cal utilitzar-la en les nostres reivindicacions.
  • La FaPaC ha de recollir en temps real les problemàtiques de les AMPA.
  • Hem de ser un referent tant en l'aspecte tècnic com en el polític.
  • S'han de buscar noves vies de comunicació entre la FaPaC i les AMPA.


Grup 3: Nous projectes de la FaPaC, noves idees per al treball en xarxa
Quins projectes els agradaria a les AMPA que organitzi la FaPaC?

Un projecte necessari és crear recursos a la web de la FaPaC per donar eines als pares que entren a la junta d'una AMPA.

També és necessari crear mecanismes (consultes email, etc.) perquè les AMPA puguin participar més en l'articulació dels posicionaments polítics que va articulant la FaPaC.

Es demana un programari informàtic per a la gestió de les AMPA. S'hauria de demanar suport a l'administració per a recursos informàtics (ordinadors, formació) de les AMPA.

La FaPaC ha d'incidir més en l'organització de reunions d'AMPA per zones.

Falten eines de col·laboració per crear mailings i grups de treball. Facilitar integració de les AMPA i els pares a Internet. Fa servir googlegroups i li va molt bé. La FapaC podria fer llistats de serveis gratuïts a Internet. Veure quines ajudes poden haver per part de la Generalitat per ajudar als pares per integrar-se a Internet.

Un projecte important és el de dinamitzadors o treballadors de l’entitat que és qui ha de posar l’estructura. Les AMPA ens hem sobrecarregat de labors que correspondrien a l’escola. Hauríem de passar a una labor representativa ferma, quasi sindical diríem.

Un projecte que pot donar molt de sí és el d'administratius finançats amb plans d'ocupació que puguin ajudar a les AMPA a fer les seves tasques administratives, que no són més que tasques semipúbliques indispensables per al sistema educatiu.

El departament d’educació està col·locant a través dels plans educatius d'entorn dinamitzadors socioculturals que treballen directament en les AMPA. Hi hauria d’haver figures professionalitzades que facin suport a les AMPA, per això s’ha de buscar la voluntat política.

Un projecte important és el treball en xarxa d’associacions. Formació per pares i mares sobre que és l’escola, el Consell escolar i l’AMPA. Buscar mitjà intern de la FaPaC. Treball d'acollida dels nous membres.


CONCLUSIONS

  • Nova AMPA paquet informació FaPaC i que es puguin relacionar amb AMPA de la seva zona.
  • Millorar el funcionament de la web de la FaPaC.
  • Programari lliure per a les AMPA.
  • Dinamitzadores per zones.
  • Deslliurar de les càrregues diàries a les AMPA.
  • Estructura FaPaC més comarcal i més popera.
  • Les AMPA han de ser més actives davant els mitjans dels que disposen.

22 de juny del 2009

Futur Fabra i Coats

Les entitats i col·lectius de

Sant Andreu de Palomar


EXPOSEM

L’existència d’un teixit associatiu actiu i divers és una de les característiques de Sant Andreu i una de les bases de la seva cohesió social.

Les associacions i col·lectius treballem diàriament, i de manera desinteressada, per mantenir viva la riquesa social i cultural de Sant Andreu.

Històricament les entitats hem estat les defensores de l’espai públic i les impulsores de les milloresque s’hi han fet.

És per això que les polítiques de ciutat que vulguin fomentar la cohesió, la riquesa social i la qualitat de l’espai públic han de fer-ho, necessàriament, tenint en compte les sensibilitats i les realitats existents als diferents barris de la ciutat.
Concretament, Sant Andreu es caracteritza per una vitalitat participativa de la qual ens en beneficiem el conjunt de veïns i veïnes.

La finalització de l’activitat industrial de la Fabra i Coats és una oportunitat única i llargament esperada de crear un espai que fomenti aquesta diversitat participativa i cultural, tant de Sant Andreu com de la ciutat.

Amb la voluntat de continuar participant de forma positiva i amb propostes concretes en la definició de Sant Andreu i de la ciutat, les entitats vam demanar al Districte la creació d’una Comissió de seguiment del recinte fabril de la Fabra i Coats amb l’objectiu d’obrir un espai de participació i col·laboració amb el Districte per treballar, conjuntament, el pla d’usos d’aquestespai. En les tres convocatòries convocades fins al moment:

Les entitats hem proposat diverses vegades la necessitat de crear taules de treball que permetessin obrir un diàleg estructurat i enriquidor que servís per contrastar les polítiques de ciutat amb les necessitats de Sant Andreu.

El Districte només ha utilitzat aquest espai per comunicar les decisions preses en lloc de ser un espai participatiu de debat i d’intercanvi.

Considerem que la participació va més enllà de la mera informació. Entenem per participació aquell procés:

En el qual el conjunt d’actors consensuen les necessitats/demandes a les quals cal donar resposta.

Que convoca reunions de debat que permetin contrastar totes les propostes presentades pels diferents participants.

En el qual finalment s'aporten solucions que responen a les demandes plantejades inicialment. Ens calia explicitar el malestar que suposa per al conjunt de les entitats participants el fet que en la Comissió del passat dilluns 27 d’abril es comuniqués, sense cap tipus de debat previ, la decisió de cedir gran part dels espais del carrer Sant Adrià, edifici A de la Fabra i Coats, a la Federació Catalana d’Escacs durant els propers 25 anys.

Considerem que en lloc de prendre decisions sense una voluntat de diàleg obert i sincer, cal demanar als representants públics, Regidoria de Sant Andreu, que abans de prendre decisions col·lectives escoltin i tinguin en compte l’opinió i la participació del conjunt de veïns i veïnes.

Defensem que les polítiques de ciutat han de servir per donar servei al conjunt, però que en la seva elaboració no es pot oblidar que cal decidir aquells equipaments que ajudin a mantenir la riquesa ja existent a Sant Andreu.

I PER AQUESTES RAONS SOL·LICITEM

Que el Districte de Sant Andreu, i per extensió, l’Ajuntament de Barcelona, incorporin a partir d’ara les necessitats reals de les entitats del barri en el desenvolupament del projecte i el pla funcional dels equipaments perquè puguin desenvolupar correctament les seves activitats.

Que es creïn les tres taules de treball següents: Patrimoni Històric, Cultura i Educació, en el marc de la Comissió de Seguiment de la Coats, en les quals les entitats i persones a títol individual, puguin aportar les seves propostes amb un doble objectiu: aconseguir una participació més real i que es tinguin en compte totes les sensibilitats existents.

Que es creïn els mecanismes adequats, de manera consensuada amb les entitats, per preservar el patrimoni industrial del recinte fabril.

Les entitats seguirem treballant amb ganes i il·lusió perquè aquest patrimoni industrial quedi per a les properes generacions de veïns i veïnes de Sant Andreu i de la ciutat. Per aquest motiu, creiem que és necessari que la nostra opinió, individual i col·lectiva, sigui escoltada i tinguda en compte.