Carta d'Isabel Darder a la comunitat educativa.
RESPOSTA:
Benvolguda Sra. Isabel Darder,
Ens plau posar-nos en contacte amb vostè, per fer-li arribar la nostra impressió sobre la carta que vam rebre des de la Direcció General d’Atenció a la Comunitat Educativa. La nostra carta s’adreça a vostè directament perquè considerem que la forma de la carta que van enviar no és gaire apropiada, d’una banda per tractar-se de la primera carta que rebem del seu departament en relació al canvi de calendari escolar, i de l’altra, essent nosaltres uns dels agents implicats en la discussió i aplicació de la proposta.
Passem, així doncs, a comentar els aspectes que, en el menor dels casos, ens semblen desafortunats .
En primer lloc: no hi ha cap justificació per a comentar la partida econòmica que s’ha quedat sense adjudicar, ja que, com bé reconeix vostè mateixa: ”en bona mesura, és atribuïble a la nostra tasca administrativa, feixuga i a voltes excessivament complicada”. És un bon exercici de sinceritat aquest paràgraf de la carta, sobretot partint d’un polític, la felicitem. Però, no li trobem el motiu. Si queda tanta partida per adjudicar, i en bona mesura és per la seva burocràcia (era la paraula que li faltava a la seva carta), què vol dir, que la resta “inquantificable” és per la mala gestió de les famílies? O de les AMPAs? No pot ser per que moltes escoles i AMPAs no arriben al mínim requerit per a la sol•licitud d'aquestes ajudes i, dit sigui de passada, la normativa no les té en compte?
En tot cas, si els hi queden calerons a la caixa al final de l’any, s’han de plantejar si el sistema de distribució d’aquest és efectiu o no, i canviar-lo arribat el cas.
En segon lloc: dedicar temps i espai de la carta a explicar les millores que han introduït, vostè i el seu equip a la conciliació familiar, doncs està molt bé si el que volen és que els votem, però ens sembla molt que no és la qüestió que volem tractar. No posem en dubte la seva bona intenció i estem segurs que és el seu objectiu, sinó si la proposta de modificació del calendari escolar és aplicable o no.
En tercer lloc: parlar de si “és mes complicat conciliar la vida personal, laboral i familiar al febrer que al setembre” doncs depèn. Tenint en compte que és un dels objectius pendents d’aconseguir per aquesta societat , tant es pot dir que és igual de complicat, com que és igual de fàcil, com podríem no dir res. Per tant, com que no ens toca fer valoracions filosòfiques, millor que no entrem en aquest aspecte.
Per últim, és poc afortunat parlar d’una “oferta turística amb preus adaptats i una bona oferta d’activitats organitzades arreu del territori”, volem creure que el Departament no s’ha convertit en una agencia de viatges i del lleure, perquè com bé sap vostè, aquestes mesures mai són universals i socials, i sobretot perquè no creiem que aquest sigui l’objectiu del canvi de calendari escolar.
Ens permetrà l’atreviment (és el que té la democràcia) de suggerir-li quins són els aspectes que ens hauria agradat que tingués una primera carta informant-nos de la modificació del calendari:
Si el canvi, com no dubtem que sigui així, és “amb l’objectiu d’incrementar la qualitat de l’itinerari pedagògic i els resultat del nostre alumnat” no estaria malament que ens expliquessin quines són les millores pedagògiques que s’assoleixen amb la mesura i que forma part de les seves atribucions.
Per altra banda, si aquesta mesura preocupa a les famílies a l’hora d’aconseguir les vacances en aquestes dates, tampoc no estaria malament garantir, amb els agents implicats en la redacció i negociació dels convenis col•lectius (per exemple, els sindicats, la patronal i vostès, és a dir l’administració), que en les properes revisions es considerin aquestes dates com a preferents en el gaudi de les vacances.
Podrien també aclarir quines mesures prendran per assegurar que la feina requerida per a tenir a punt les escoles a l’inici de les classes es pugui realitzar sense perjudici cap als nostres fills i filles, ni cap als professionals que els han de vetllar.
Per finalitzar, li preguem que no oblidi que les AMPAs funcionen per la bona voluntat dels pares i les mares que es preocupen pel procés formatiu dels seus fills i filles, no som empreses de serveis.
Sense intenció d’obrir un debat sense fi, ni d’encapçalar una protesta formal, sí que volíem que coneguessin quina és la nostra opinió sobre tot plegat i que reflexionessin sobre les formes que prenen per comunicar modificacions tan importants per a la nostra societat i els nostres fills i filles.
Atentament,
Llegiu Manifest
